 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
|
||||||||
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
|
 |
|
||||||||
 |
 inicio
: historia |
 |
 |
1.- Introducció.- (principi) La història de Calvià sempre ha estat una gran desconeguda, tant per nosaltres, els que hi vivim, com per la resta de l'Illa de Mallorca. Diferents factors han contribuït a aquest fet, l'aillament que el Municipi va patir fins ben entrat el segle XX, la importància que vàrem assolit amb el boom turístic i, sens dubte, el més significatiu, la brutal represió que va patir la gent de Calvià i Es Capdellà durant la Guerra Civil que va fer que es configur+às un gran pacte de silenci, que no d'oblit, fonamentat en l'instint de supervivència i la por desmesurada que els feixistes s'encarregaren de que s'instalà al cor de tota la gent del nostre Terme. "Hem d'agafar al tots els fills dels socialistes i els hem de matar enmig de la plaça""eren frases d'ús comú entre els dirigents reaccionaris que aterroritzaren durant anys i anys als homes i dones dels dos pobles.
2.- Els antecedents.- (principi) El 1.869 Calvià era un municipi molt pobre, oblidat per la mateixa administració de l'Estat. A un escrit de l'Ajuntament es parla de que hi vivien unes 2.000 persones, totes elles obreres, que patien una greu incomunicació amb Palma i Andratx de gut a que no hi havia una xarxa de vies de comunicació en bones condicions. No estava feta l'actual carretera de Calvià a Palmanova i l'única possibiltat d'accés amb la capital era mitjançant la carretera de son Pillo i la d'Establiments. No obstant això, la vida associativa al Municipi ja era prou rica i, segurament, va configurar tots els anys següents fins el 1.936. Així, és en aquesta època quan surgeixen les primeres Societats Obreres de Socors Mutus que tenien com a finalitats ajudar econòmicament als obrers que es quedaven en situació d'atur o sense feina per alguna malaltia i aportar elements per a millorar la seva formació. D'aquesta manera, els socis , que pagaven 1 real i mig cada mes, rebien dos reals per cada dia que estaven malalts En aquest àmbit, el 1.869 surgeixen a Calvià les Societats La Protección, amb un marcat caire republicà, i La Unión, i La Independència (1.869) i La Paz a Es Capdellà (1.885), vigents fins ben a prop del segle XX. Coneixem que, abans de la proclamació de la 1ª República (1.872), aquest moviment ja estava implantat al Municipi i que els seus regidors tenien una forta consciència social. En aquest sentit, l'Ajuntament del 1.869 es nega a recaptar els imposts que, per ordres del Govern Central, s'havien de recollir entres els ciutadans i ciutadanes. Fruit d'això és que es dona l'ordre d'embargar els bens dels regidors de Calvià tal com recolleix el diari El Rayo del dia 1 d'agost de 1.869 quan diu que "el administrador de Hacienda de Palma manda proceder al embargo de los bienes y propiedades de los concejales republicanos de la Villa de Calvià" Aquesta presència de republicans a Calvià es veu constatada a altres notícies publicades la primera a El Obrero el 24 de febrer de 1,870 on refereix la inauguració del "nuevo local destinado a Casino de socorros mútuos" explicant que la banda de música d'andratx, convidada a l'acte, "entraba en dicha aldea al son del himno de Riego" i que "allí, los enemigos del pueblo, hubieran comprendido, la fraternidad del pueblo trabajador; allí comprendimos la armonía que reina entre la autoridad popular (el Batle Miquel Roca) y sus electores; porque en dicha villa se practica la democracia". Igualment, el citat article es refereix a les felicitacions a "nuestro querido amigo Miguel Roca alcalde popular, que después de haber reunido a la inmensa mayoría de aquellos honrados vecinos bajo la gran bandera de la Libertad, Igualdad y Fraternidad ha constituido dos sociedades de socorros mútuos". També el diari El Rayo fa referència a aquest acte parlant del "terreno que va adelantando la idea democrática republicana en nuestra isla" Més envant, el 24 d'abril de 1.870, una altra vegada El Rayo dona notícia de que "el miércoles último unos cincuenta socios del casino republicano de Calvià"feren una festa a la platja i que, el mateix dia, l'intentaren fer "los socios del casino carlista... que no llegaban a una docena". Per tant, comprovam que no només hi havia republicans, sinó també el moviment carliste organitzant entorn d'un local anomenat casino. Quan el 1.873 es proclama la 1ª República, l'Ajuntament indica que s'han de fer bans i edictes adreçats a tots els veïnats i veïnades indicant que "la República es el orden, la paz, la libertad y la justicia". El 2 de febrer de 1873 es dona compta al plenari d'haver rebut una notificació de "el señor Presidente de la Tertulia Progresista Democrática de Palma, era conveniente que el Ayuntamiento nombrase un comisionado como representante de los correligionarios de este pueblo, para que en su día se dignase dar las instrucciones convenientes a cualquiera que fuese su proyecto que encontrasen necesario los habitantes de esta localidad. Enterado el Ayuntamiento de la referida circular y del manifiesto del Sr. Presidente, acordó por unanimidad nombrar a D. Antonio Llull y Planas vecino de Palma". És evident, per tant, de que a Calvià s'estava desenvolupant l'embrió que havia de conduir, com a la capital, a la implantació del socialisme. El final del segle XIX va suposar una enorme emigració de calvianers cap a Cuba, Uruguay i Argentina. 3.- L'explosió. 1.900-1.936.- (principi) Els primers 36 anys del segle XX al nostre Municipi foren espectaculars des de tots els punts de vista. La situació econòmica seguia essent absolutament precària, sense cap tipus d'indústria i amb una dedicació exclussiva a l'agricultura, seguida per la construcció i algunes persones dedicades a la producció de guix. Contràriament al que pot semblar des de un primer cop d'ull, el moviment obrer a Calvià fou molt important i amb una trascendència que va sobrepassar les fronteres del municipi per a fer-se patent i necessari en el desenvolupament tant d'UGT com del Partit Socialista a les Illes Balears. Podem parlar, per tant, d'un municipi on el debat ideológic es fa present des dels inicis del segle fins que el Cop d'Estat de l'any 36 l'aniquila de manera brutal. Quatre fets cabdals produïts dins els primers anys del segle XX serveixen per entendre l'evolució política dels calvianers i calvianeres i la gènesi de la fundació de l'Agrupació Socialista de Calvià: A.- Les societats obreres.- L'any 1.908 es funda la "Sociedad de Socorros Mútuos Unión Obrera de Calviá" que recolleix l'esperit de les anteriors societats obreres desenvolupades durant el segle anterior. Es tracta d'una associació que es desenvolupa separadament dels partits polítics, però que només ademnt coma socis als obrers o fills d'obrers del poble, que, després de passar per diferents ubicacions, adquireix a finals dels anys 20 el terreny de l'entrada del poble on acaba edificant un cafè i un teatre destinats a millorar la formació dels seus associats i a recaptar fons que ajudar a tots aquells que es queden sense feina o estan malalts.Va arribar a tenir 216 socis. Exactament el mateix es desenvolupa a Es Capdellà quan l'any 1.912 es constitueix la Protectora Obrera Capdellanense, que va tenir 61 socis. B.- El moviment anarquista.- Els anarquistes foren ben presents a Calvià entre els anys 1918 i 1920 quan, segurament impulsats pel dinamisme del picapedrer de Palma Miquel Rigo, constituiren una Secció de Picapedrers. La seva revista, Cultura Obrera "semanario defensor de la clase trabajadora y órgano del Ateneo Sindicalista" es rebia a Calvià. En concret es té notícies de dos suscriptors que, durant l'any 20 la reberen amb regularitat. C.- La publicació de El Obrero Balear.- Es tracta d'un periòdic fundat a principis de segle adreçat a la classe treballadora que va difondre els idearis del socialisme. A Calvià tenia múltiples subscriptors,els primers de 1.908, i, habitualment, es llegia a les tertúlies del Cafè de Ca S'Escolà. Era habitual trobar-hi notícies de les activitats polítiques i sindicals del poble, així com articles d'opinió dels que va esser Batle socialista durant la República, Julià Bujosa Sans. D.- La Federación Obrera Calvianense.- Es va fundar el 1.923 i es va constituir com a la representant dels obrers de Calvià i amb l'objectiu de "procurar elevar el nivell intel.lectual i moral dels obrers del camp i de les altres professions i oficis que sol.licitin esser socis. La seva activitat fou espectacular i de gran ressó entre els treballadors i treballadores de Calvià. D'entre les seves accions cal remarcar les organitzacions de les celebracions del 1Er. de maig al poble, l'organització de conferències a Calvià on hi arribaren a intervenir Ignaci Ferretjans, Jaume Rebassa, Wenceslao Carrillo, secretari general de la Federació Nacional de Metalúrgics i representant de la UGT d'Espanya, i Anastasio de Gracia, secretari de la Federació Nacional de l'Edificació i membre de la Comissió Executiva de la UGT, i, per ventura les més espectaculars, dues vagues: la primera de dones, coneguda per la "de les collidores" o "dels 10 reals" el mes d'octubre de 1.923 i la segona en reclamació de la jornada laboral de les 8 hores per juny de l'any 36. Durant les èpoques electorals, la Federación Obrera Calvianense era l'encarregada d'organitzar els actes del Partit Socialista. Tenien la seu al Cafè de Ca S'Escolà i arribaren a tenir 100 socis. Però, el més desconegut de la Federació fou la seva activitat i resonància en relació amb la Casa del Poble de Palma i el desenvolupament del món obrer i del socialisme a les Illes. Inmediatament després de la seva fundació va adherir-se a la Federació Local de Societats Obreres de Palma. Poc després, per setembre del 23, participa a un acte de protesta convocat pels socialistes i els comunistes de Palma al Teatre Balear per a protestar contra la guerra del Marroc. Durant l'acte es llegeixen adhesions de Llucmajor, Esporles i Calvià. El 20 de gener de 1.924 s'inaugura la Casa del Poble de Palma i hi és present una representació de Calvià, encapçalada per Julià Bujosa Sans. El fet més important, però, es produeix el 31 de juliol de 1925.- Llorenç Bisbal publica un article titulat "¿Porqué no constituímos la Unión General de Trabajadores de Mallorca?". L'inicia parlant de que a Mallorca ja hi ha societats obreres que pertanyen a la UGT d'Espanya: -
La Igualdad. "De las que no está adheridas y se orientan en sus principios y métodos de lucha existen, además de casi todas las restantes de la Casa del Pueblo: -
La recompensa del obrero de Alaró. Es parla de que totes funcionen desarticulades, sense unitat ni cohesió i, per això, es demana si "¿No sería conveniente para todos entrar en una inteligencia y constituir, cual han hecho en otras regiones, un organismo central o federativo, que bien podría llamarse Unión General de Trabajadores de Mallorca y cuya misión fuese representar y dirigir regionalmente las fuerzas adictas al organismo nacional del mismo nombre y mantener entre ellas la necesaria cohesión y contacto para que, al dar uniformidad a la acción, pudiese ésta resultar más positiva y fecunda para la causa?".
-
La cuestión del voto y la representación corporativos
que había en el nuevo Estatuto municipal. Teniendo la sociedades
obreras fuerza corporativa para dos concejales, en Palma, no tendrán
ninguno por no haberse cuidado… de hacerse incluir en el censo
corporativo. No tendrán ni siquiera voto mientras los católicos,
con dos o tres pantallas de sociedad más patronales que obreras,
se llevarán la representación que hubiese correspondido
a la Casa del Pueblo. Hablamos de un organismo federativo regional o mallorquín en el que sólo pudiesen pertenecer las Sociedades adheridas a la Unión General de Trabajadores de España, pues la experiencia ha desmotrado que las federaciones neutrales o híbridas, sin tendencia determinada, fracasan por inútiles y contraproducentes. Como no pueden salirse de su propia naturaleza neutral, carecen de idealidad y mueren por falta de estímulo y de savia creadora. Queda clar, per tant, que Llorenç Bisbal coneix perfectament la FOC i no la considera neutral o híbrida i sense ideari. Es comprova ja el fort compromís i component ideológic i de lluita que presenta la gent que està a la FOC. Així com la seva orientació sindical i política (socialista), com es posarà de manifest més d'un cop. En Bisbal acaba l'article demanant-se "¿Por qué no constituimos la Unión General de Trabajadores de Mallorca y procuramos que formen parte de ella además de las Sociedades ya adheridas a la Unión nacional todas aquéllas que aceptan sus principios y siguen sus orientaciones?". A
partir d'aquest article, les societats comencen a fer públic
el seu posicionament favorable en comunicats que comencen a surtir el
7 d'agost. Així, el dia 21 d'agost la F.O.C. fa pública
la seva postura amb la següent nota:
Por la Federación Calvianense.- El Presidente, Julián
Bujosa. El Secretario, Mateo Verd.
" Mucha mayor será esa fuerza (es referix a la UGT) el día en que la haga palpitar un fuerte espíritu, el día en que se dote a esa fuerza, a ese cuerpo, de un alma como dijo muy bien Bisbal. El alma, el ideal, el sentimiento de la clase trabajadora, no puede ser otro que el Socialismo. La clase trabajadora necesita defender sus derechos en los Ayuntamientos, en las Diputaciones, en todos los organismos donde pueda ser atacada por la burguesía y han de ser concejales, diputados y representantes propios, salidos de sus filas, que vivan sus ansias y sus ambiciones, quienes ejerciten tal defensa y expongan en cada momento el pensar y el sentir de la clase trabajadora". Els Estatuts que es varen aprovar per a constituïr la UGT de Mallorca estableixin que, per pertànyer-hi s'havia de: "remitir al Comité Provincial una declaración firmada por el Presidente y secretario o quien haga sus veces, y autorizada con el sello social, donde conste el número de Asociados, acompañando un ejemplar de los Estatutos o Reglamento". Cal suposar que la F.O.C. va fer tot aquest tràmit, tot i que va esser una de les fundadores, perquè, com es vou a continuació, varen esser presents als congresos i paguen la quota establerta que és de "cinco céntimos de peseta trimestrales por afiliado". Mentres estan en tot això, es produeix la mort de Pablo Iglesias. El Obrero Balear se'n fa un ampli ressò i les societats obreres més identificades amb el socialisme fan públic el seu pesar a El Obrero Balear. La F.O.C. n'és una d'elles i, el 18 de desembre de 1.925 publica la següent nota: "Al tributar el homenaje de nuestra pena y admiración a Pablo Iglesias, los obreros debemos sentirnos capaces de imitarle siendo como él activos y perseverantes. Sólo así podrán triunfar los ideales de emancipación". La seva implicació amb el socialisme conduirà a canviar el nom de l'actual carrer Major pel d'Avenida Pablo Iglesias. Durant aquests anys, el moviment associatiu tant a Calvià com Es Capdellà és espectacular. Així, i de manera resumida, es poden citar: -
La Societat Obrera Agrícola La Fraternal d'Es Capdellà,
que tenia la seva seu al mateix local que el Partit Republicà
d'Esquerres. Respecte de la seva ideologia, alguns dels vells socis
indiquen que era una societat de la C.N.T. 4.- L'Agrupació Socialista de Calvià. (principi) El 8 d'agost de 1.930, El Obrero Balear publica la notícia de la reunió de l'Agrupació Socialista de Palma. Entre els continguts que foren debatuts a la mateixa destaca el que fa referència per primera vegada al propòsit de constituir Agrupacions Socialistes a diferents pobles, entre els que hi ha Calvià que ja ha manifestat prèviament el seu interès en donar aquesta passa. Tres mesos més envant, per novembre, sabem que es va fer un mitin socialista al poble en el que hi participaren en Llorenç Bisbal i n'Ignasi Ferretjans. De la mateixa manera, hi havia representació de Calvià al mitin que la conjunció republicano-socialista va fer per març al Teatre Balear. El dia 12 d'abril de 1.931 es celebraren eleccions municipals i a Calvià varen resultar guanyadors els monàrquics que, dels sis regidors que s'havien d'elegir a Calvià poble (Es Capdellà n'elegia quatre), en varen treure cinc. El sisè regidor fou el socialista Sebastià Estades Canyelles. Però, la Federación Obrera Calvianense va denunciar una manipulació en els resultats i el governador els hi donà la raó, ordenant que es repetissen aquestes eleccions només a la circumscripció de Calvià poble. A les mateixes, els regidors elegits, en la seva totalitat, foren els candidats socialistes. Cal recordar que, en aquells moments, no es votaven les llistes tancades dels diferents partits, sinó que es votava directament a les persones; d'aquesta manera, els elegits eren aquells candidats que més vots treien. Així, l'Ajuntament Republicà de Calvià quedà constituït per 6 regidors del Partit Socialista, 3 del Centre Republicà Federal d'Es Capdellà i 1 del Partit Republicà de Centre, quedant conformat per les segünets persones: CALVIÀ. Julià
Bujosa Sans, que resultaria elegit Batle, socialista. ES CAPDELLÀ. Joan
Palmer Genovart, republicà. Després de la constitució de l'Ajuntament, es varen posar a fer feina de manera decidida per a constituir l'Agrupació Socialista de Calvià, cosa que es va aconseguir el mes de juliol de 1.932, tal com recolleix El Obrero Balear el dia 2 del mateix any anunciant que: "Recientemente han sido constituidas las Agrupaciones Socialistas de: -
Calviá. Posteriorment, el dia 23 d'octubre de 1931, Llorenç Bisbal, Ignaci Ferretjans, Joan Monserrat, Andreu Crespí i José Pérez van a Andratx i, "de regreso nuestros compañeros visitaron la Federación Obrera de Calviá para complacer a una comisión de la misma que se trasladó a Andratx con el objeto de saludar a Bisbal y demás camaradas. Al divulgarse la llegada de nuestros compañeros se llenó el salón del Centro Obrero para escuchar el breve parlamento de nuestros camaradas". Sens dubte, però, el fet més desconegut per tota la gent del nostre Municipi, però també per part de la nostra Illa, és la participació directa de l'Agrupació Socialista de Calvià en el procés de creació de la Federació Socialista Balear (F.S.B.). D'aquesta manera, i després de la constitució de la U.G.T. de Balears, els polítics illencs impulsen la creació de la F.S.B. fins que el 4 de desembre de 1.932 publiquen un article que du per títol "Hacia la constitución de la Federación Socialista Balear" acompanyat d'un reglament que servirà per a presentar esmenes i organitzar el congrés constituent que es va fer el mes de maig de 1932. El Obrero Balear ens en dona notícia a la seva edició del dia 27 del mateix mes i ens indica les Agrupacions que participaren a aquesta creació de la F.S.B. i el nombre de militants que tenia cada una. Així, la notícia diu que "tuvo efecto en la Casa del Pueblo la anunciada asamblea de las Agrupaciones Socialistas de esta Provincia para constituir la Federación de las mismas" i que "estuvieron representadas por 28 delegados 16 Agrupaciones con un total de 1.013 afiliados". L'Agrupació Socialista de Calvià va participar a aquesta assemblea representada pel dirigent Joan Terrassa Hernández. A l'any 1932 comptàvem amb 50 afiliats. El President de l'Agrupació Socialista fou Matgí Amengual Morey i el Secretari Antoni Barceló Barceló, i la seva adreça era casa 95 del Cuartel 1º, és a dir, el cafè de Ca'n Graci, situat hores d'ara entre el carrer Major i la Plaça de la Vila (és un domicili particular). Fins hores d'ara no hem trobat la relació de les 50 persones afiliades, però coneixem a les següents: -
Julià Bujosa Sans. Com es pot comprovar, a la llista només hi ha 30 noms. La dificultat per a trobar els altres 20 és que únicament es poden utilitzar les fonts orals, perquè la relació original, per ara, està desapareguda. No obstant això, ho anirem omplint així com es vagin coenixent els altres. A partir del 1.931, totes les eleccions que es varen anar realitzant a nivell estatal obtingueren un clar triomf de les esquerres i dels socialistes a Calvià i Es Capdellà. Tant va esser així, que el 1.933 les esquerres només aconseguiren guanyar a dos pobles de Mallorca, Calvià i Esporles, i el 36, la victòria del Front Popular només es va donar a Calvià. L'Ajuntament Republicà, conformat per una majoria de socialistes, va dedicar els seus principals esforços a: -
La salud laboral i la millora de les condicions de feina. Així,
va obligar que els propietaris de les possessions habilitassin dormitoris
i banys als missatges que, fins a les hores, havien de dormir amb els
animals. Igualment, va aconseguir, amb la seva intermediació,
solucionar els conflictes laborals entre propietaris i obreres i obreres. 5.- La Vergonya.- (principi) Tots els homes i dones que varen creure en la República i en el Socialisme com a motors per a canviar les seves condicions de vida des de totes les perspectives, varen veure com les ànsies de poder de les minories, els odis i les enveges, ajudats per les armes, acabaven amb les seves perspectives de futur i les il.lusions de canviar el seu Municipi. El terror que varen viure els veïns i Veïnes de Calvià i Es Capdellà fou indescriptible a partir del 18 de juliol de 1.936. El cop d'estat va anar acompanyat d'una repressió sense límit que va durar més enllà de l'any 39 i que va proseguir de tal manera que ens ha configurat com a poble. El verb més usat durant tots aquells anys va esser el de Calla, adreçat per pares i mares als seus fills que veien amb ulls de no comprendre res com es rompien famílies sense cap altre raó que no fos la força. Els assasssinats de nit anaren acompanyats d'insults cap a les famílies dels morts, la mateixa sort varen córrer els parents dels que foren empresonats i torturats durant dies seguits. Però mentres això passava, la gent havia de dormir amb les finestres i les portes de ca seva obertes i era normal trobar-se amb feixistes amb cares conegudes dins ca seva. Durant el dia havien de pagar factures desconegudes que, de no esser satisfetes, suposaven la mort de l'home. La gent d'esquerres, amb l'únic pecat de la seva ideologia, va haver de veure com els desposseïen de tots els seus bens, terres, animals, joies, etc. D'altres, cansats de la humiliació constant varen haver de fugir del poble com a única sortida de vida. I mentres tot això passava, la seva por es feia infinita quan les dones feixistes afirmaven que "havien d'agafar a tots els fills dels socialistes i matar-los públicament a la plaça"!... El millor homenatge que podem fer a tota aquesta gent és no oblidar-los mai i recordar, per la vegonya col.lectiva, perquè els assassins que encara queden vius, que n'hi ha alguns, sapin que els coneixem i els tenim ben presents. El millor homenatge que els hi podem fer és publicar el nostre petit Llibre Vermell on surten tots els assassinats, morts per pensar diferent del règim de terror i feixisme que es va instaurar a tot el paí els 18 de juliol de 1.936 pel general Franco, un Pinochet qualsevol.
|
|
 |